En aquesta entrada del blog, examinarem per què la presa de decisions en grup esdevé extrema, explorarem les causes i buscarem solucions pràctiques per evitar-ho.
És fàcil pensar que quan diverses persones es reuneixen i parlen entre elles, es pot arribar a una conclusió més raonable perquè s'hi reflecteixen diverses opinions. Tanmateix, en realitat, quan es prenen decisions col·lectives, les persones tendeixen a inclinar-se cap a direccions extremes en lloc de convergir en diverses opinions. Aquest fenomen, en què l'opinió inicial d'un grup esdevé més extrema, s'anomena "polarització de grup".
Aquest fenomen es pot produir sorprenentment àmpliament en el procés de presa de decisions. Per exemple, quan es treballa en un projecte d'equip a la feina, si la idea inicial es presenta d'una manera que implica assumir un lleuger risc, com més els membres de l'equip la discuteixen, més tendeixen a acceptar i amplificar aquest risc. Per contra, si la idea inicial és molt segura, els membres de l'equip tendeixen a mantenir-se amb opcions més segures a mesura que passa el temps. Aquesta tendència pot anar més enllà d'una presa de decisions acurada i conduir a resultats massa arriscats o massa conservadors.
Aleshores, què causa la polarització de grup?
En primer lloc, la teoria de la comparació social explica que els membres del grup tendeixen a comparar-se amb els altres i tenen el desig de ser reconeguts pels altres. Durant les discussions de grup, si les persones senten que els seus arguments són inferiors als dels altres, inconscientment tendeixen a presentar opinions més extremes. Per exemple, fins i tot si penses que una pel·lícula que has vist amb els teus amics era normal, si més dels teus amics diuen que era "molt dolenta", també començaràs a pensar que no era gaire interessant i tendiràs a presentar arguments més crítics per obtenir el suport del grup. D'aquesta manera, l'atmosfera dins del grup influeix fortament en les opinions individuals, fent que l'opinió del grup esdevingui cada cop més extrema.
En segon lloc, la «teoria de l'argument de la persuasió» explica que a mesura que progressen les discussions de grup, els membres s'exposen a nova informació i opinions, cosa que els fa sentir atrets per opinions diverses i persuasives que no havien considerat abans. Quan algú d'un grup presenta inicialment una opinió una mica exagerada, altres membres hi estan gradualment d'acord o presenten arguments encara més forts, cosa que augmenta la probabilitat que el grup en conjunt es mogui en una direcció extrema. En aquest procés, si sorgeix un argument persuasiu, aquesta opinió influirà enormement en la decisió del grup.
En tercer lloc, la teoria de la identitat social explica la polarització de grup com un fenomen relacionat amb la conformitat amb les normes del grup. Els membres amb un alt nivell d'identitat social s'identifiquen més fortament amb el seu endogrup. Com a resultat, les diferències d'opinió dins de l'endogrup es minimitzen i els membres estan fortament influenciats per les normes del grup i es comporten d'acord amb elles. En altres paraules, les diferències d'opinió entre els membres de l'endogrup es minimitzen, mentre que les diferències entre l'endogrup i l'exogrup es maximitzen. Amb el temps, les opinions de l'endogrup es diferencien de les d'altres grups i canvien cap a extrems diferents dels de l'exogrup. Un exemple d'això és quan dos partits polítics amb diferents tendències polítiques no aconsegueixen arribar a un acord amb el temps i les seves diferències d'opinió es tornen més pronunciades.
Això es pot observar fàcilment en comunitats en línia, on grups amb la mateixa orientació política discuteixen temes específics i les seves opinions es tornen cada cop més extremes amb el temps. Aquest fenomen de polarització de grups condueix a un procés de presa de decisions defectuós anomenat "pensament de grup", en què els membres del grup no consideren altres alternatives o pensen de manera diversa.
Aquesta tendència negativa cap al pensament de grup es reforça en grups amb alta cohesió, grups que exclouen opinions o crítiques externes, grups amb líders excessivament autoritaris, grups sense procediments democràtics per proposar i avaluar alternatives i grups sota un alt estrès. Per tant, cal considerar quines condicions són necessàries perquè un grup prengui decisions racionals.
També cal considerar diverses estratègies per prevenir la polarització del grup i el pensament de grup. Per exemple, podeu assignar rols per presentar intencionadament opinions oposades per mantenir perspectives diverses dins del grup, o podeu establir procediments per revisar a fons diverses alternatives estructurant el procés de presa de decisions. Aquestes estratègies ajuden els grups a evitar els extrems i a prendre decisions més equilibrades.
